L’any 1998 l’ Ajuntament de Crevillent va decidir regularitzar la situació dels nostres signes heràldics. A tal efecte, es va constituir una comissió integrada per Enrique Manchón Ruiz, Gaspar LLedó Martinez, Antonio Guilabert Roca, Salvador Mas i Santiago, Julio Trelis Martí, i encapçalada per que suscriu. Com a resultat dels seus treballs, es va decidir el manteniment de l’ actual escut.

En primer lloc, l’ anterior fonamentació històrica dels motius heràldics va ser substituïda i en segon lloc, pel que fa a la representació gràfica de l’ escut va ser adpatada a la normativa vigent, segons els dibuxos adjunts; és a dir: la forma de la tarja i la partició dels campers feta amb un sola línia, i la Corona separada de la tarja. El quatre pals del primer quarter, en canvi, resten com estaven.

La qüestio de la bandera resultava més problemática. En primer lloc, mai no ha existit bandera oficial del nostre poble, i no se n’ ha trobada cap en les recerques fetes dins els principals arxius històrics coneguts. En segon lloc, la legislació vigent és un extrem restrictiva ordenant que la bandera es base en una explanació dels motius heràldics  de l’ escut, o bé si n’ hi ha ús d’ immemorial o privilegi reial en aquest sentit, la formada pels quatre pals d’ Aragó sobre fons groc amb l’ escut del poble al centre o al quarter superior junt a l’ asta.

Des de la conquesta cristiana i especialment des de la incorporació a la Corona d’Aragó el 1296, Crevillent va romandre sempre patrimoni de la Corona o de la reial familia, llevat de l’ episodi de la venda feta per l’ infant Martí a Barcelona com garantia en pagament d’ un servei. I en conseqüencia, Crevillent es va beneficiar dels successius privilegis generals i particulars que impedien la seua alienació. Ja durant el periode dels ra’is musulmans, el 17 de maig del 1296 va tindre lloc l’ entrevista de Monteagudo, en la qual el ra’is crevillentí reconeixia la soberania d’ En Jaume II, comprometent-se a posar el penó reial sobre el castell de Crevillent i prometent ésser-li vassall lleial i fidel.

“Et in signum et recognitionem dominii vestri predicti promito ponere el ponam in penne seo fortitudine ac castro de Crivillen predictis vestrum vexilium regium”.

Desaparegut el senyoriu musulma el 1318, durant la resta de l’ Edat Mitjana, Crevillent va mantenir una gran importància estratègica, deguda a la seua posició frontera en el, llavors molt disputat  entre castellans i catalano-aragonesos.

El clímax d’ aquestes disputes va atènyer-se durant el mateix segle XIV, amb la denominada ” Guerra dels Dos Peres”, quan els castellans van perdre Crevillent entre 1363 i 1366.

Les incursions castellanes no s’ acabarien amb això, ja que es repetirien en divereses vegades al llarg del propisegle XIV i XV, sobre tot amb el saqueig del 1430 per part de l’ Adelantat de Múrcia, que preludia el que va ocórrer durant les Germanies. Ara bé, des del punt de vista que ens interessa és major la transcendència de la sèrie de donacions .

escudo
Fuente: Wikipedia

Fuente: Revista Moros y Cristianos año  2002